27 gen., 2024 | Plantes i Jardí
El Viburnum tinus, conegut popularment com a durillo, llorer salvatge, marfull o laurentí, és un arbust perennifoli originari de la regió mediterrània, que es caracteritza per la seva gran resistència i la seva atractiva floració hivernal.
En aquest article et comptem tot el que necessites saber sobre les seves característiques i cures, perquè puguis gaudir d’aquesta planta al teu jardí o terrassa.
Característiques del Viburnum tinus
El durillo és un arbust que pot assolir els 3 metres d’alçada, tot i que també es pot podar per donar-li forma d’ arbre petit.
Les seves fulles són ovalades, coriàcies, de color verd fosc i brillant pel feix i més clares i peludes per l’enrevès.
Les seves flors són blanques, petites i aromàtiques, i s’agrupen en inflorescències terminals amb forma d’umbela, que apareixen des de finals de l’hivern fins a la primavera.
Els seus fruits són unes baies rodones, de color blau fosc o negre, que contenen una sola llavor no comestible.
El durillo és una planta molt utilitzada en jardineria, tant per formar tanques com per decorar massissos, bordures o rocalles.
També es pot cultivar en test, sempre que se li proporcioni un bon drenatge i una mida adequada.
El seu principal atractiu és la seva floració hivernal, que contrasta amb el verd intens de les seves fulles i aporta color i vida al jardí en una època en què poques plantes floreixen.
Cures del Viburnum tinus
El durillo és una planta molt fàcil de cuidar, ja que s’adapta a diferents condicions de llum, sòl i clima.
Aquestes són les cures bàsiques que has de proporcionar-li:
Ubicació: el durillo pot créixer tant a ple sol com en semisombra, però no tolera l’interior de la casa. L’ideal és ubicar-lo en un lloc on rebi almenys unes hores de sol directe al dia, per afavorir la seva floració i evitar l’atac de fongs.
Si vius en una zona costanera, no et preocupis, ja que el durillo resisteix bé la brisa marina i la salinitat.
Reg: el durillo és una planta que suporta bé la sequera, per la qual cosa no necessita regs freqüents ni abundants. El millor és regar-la quan el substrat estigui sec, evitant l’entollament.
A l’estiu es pot regar cada 2 o 3 dies, i a l’hivern cada 4 o 5 dies. Si el durillo està en test, cal assegurar-se que tingui forats de drenatge i col·locar un plat a sota per recollir l’excés d’aigua.
Sòl: el durillo no és exigent amb el tipus de sòl, sempre que sigui fèrtil i ben drenat. Pot créixer en sòls àcids, neutres o alcalins, encara que prefereix els lleugerament àcids.
Si està en test, es pot fer servir un substrat universal o una barreja de terra de jardí, sorra i turba.
Adob: el durillo es beneficia d’una aportació d’adob orgànic durant la primavera i l’estiu, per estimular el seu creixement i floració. Es pot usar compost, humus de llombriu o fem ben descompost, aplicant-lo sobre la superfície del sòl o mesclont-lo amb el substrat.
També es pot fer servir un adob líquid específic per a plantes amb flor, seguint les indicacions del fabricant.
Poda: el durillo no necessita una poda intensa ni regular, excepte per eliminar les branques seques, malaltes o malmeses. També es pot podar per donar-li forma o reduir la seva mida, però sempre després de la floració, per no afectar els orients florals.
Es recomana fer servir unes tisores de podar afilades i netes, i fer talls nets i inclinats.
Com veus, el durillo és una planta molt agraïda, que et recompensarà amb la seva bellesa i aroma durant tot l’any. Si t’animes a cultivar-lo, no t’esgafaràs.
12 gen., 2024 | Plantes i Jardí
Les gelades són un dels fenòmens meteorològics més temuts pels amants de la jardineria, ja que poden danyar o fins i tot matar les plantes que tant cuidem. Tanmateix, hi ha algunes mesures que podem prendre per prevenir o minimitzar els efectes del fred extrem al nostre jardí.
En aquest article et comptem quines són i com aplicar-les.
El primer que hem de fer és conèixer el tipus de plantes que tenim i la seva resistència al fred. No totes les espècies són igual de sensibles a les baixes temperatures, i algunes poden suportar millor les gelades que d’altres.
Per exemple, les plantes perennes, com els arbustos, els arbres o les coníferes, solen ser més resistents que les anuals o les bulboses, que són més delicades. També cal tenir en compte l’origen geogràfic de les plantes, ja que algunes estan adaptades a climes més càlids i altres a climes més freds.
En general, podem classificar les plantes en quatre categories segons la seva resistència al fred:
– Plantes molt resistents: són aquelles que poden suportar temperatures inferiors a -15ºC sense patir danys. Alguns exemples són el cebo, l’avet, el romaní o la bugada.
– Plantes resistents: són aquelles que poden suportar temperatures entre -10ºC i -15ºC sense patir danys. Alguns exemples són el llorer, el boix, l’hortènsia o el narcís.
– Plantes poc resistents: són aquelles que poden suportar temperatures entre 0ºC i -10ºC sense patir danys. Alguns exemples són el gerani, la margarida, el tulipà o la begònia.
– Plantes sensibles: són aquelles que no poden suportar temperatures inferiors a 0ºC sense patir danys. Alguns exemples són el jazmín, l’orquídia, la gardenia o la buganvilla.
Mesures preventives
Un cop sabem quin tipus de plantes tenim, podem prendre algunes mesures preventives per protegir-les de les gelades. Aquestes mesures varien segons el tipus de planta i el lloc on es trobin:
– Si tenim plantes en testos, el millor és traslladar-les a un lloc resguardat del fred, com un hivernacle, un porxo, un garatge o una habitació lluminosa. Si no tenim aquesta opció, podem agrupar-les a prop d’una paret que els doni calor o cobrir-les amb un plàstic o una tela que els aïlli del fred.
– Si tenim plantes a terra, podem cobrir el terreny amb una capa de mantell, palla, fulles seques o escorça de pi que els protegeixi les arrels del fred. També podem cobrir les parts aèries de les plantes amb un plàstic o una tela que els eviti el contacte directe amb el gel o la neu.
– Si tenim plantes enfiladisses o penjants, podem recollir-les i vessar-les per evitar que es trenquin pel pes del gel o la neu. També podem cobrir-les amb un plàstic o una tela que els protegeixi del fred.
– Si tenim plantes bulboses, podem extreure els bulbs del terra i guardar-los en un lloc sec i fosc fins a la primavera. Si no volem fer això, podem cobrir el terra amb una capa de mantell, palla, fulles seques o escorça de pi que els protegeixi del fred.
Com recuperar les plantes afectades per gelades
A més d’aquestes mesures preventives, també podem prendre algunes mesures correctives si veiem que les nostres plantes han patit danys per les gelades. Aquestes mesures són:
– No regar ni adobar les plantes fins que es recuperin de l’estrès pel fred. L’aigua i els nutrients poden provocar més danys en els teixits danyats pel gel.
– No podar ni tallar les parts afectades per les gelades fins que es vegi clarament quines parts són vives i quines mortes. Podar massa aviat pot debilitar més la planta i exposar-la a noves gelades.
– Protegir les ferides de les plantes amb un producte cicatritzant o fungicida que eviti l’entrada de fongs o bacteris que puguin causar infeccions.
– Aplicar un producte antitranspirant o antihelades que redueixi la pèrdua d’aigua per les fulles i augmenti la resistència al fred.
Seguint aquests consells, podrem protegir les nostres plantes i el nostre jardí de les gelades i gaudir de la seva bellesa durant tot l’any.
2 gen., 2024 | Agenda del jardí, Plantes i Jardí
En el primer mes de l’any, l’activitat amb les plantes és mínima. Podar els rosers i prevenir les plagues són les tasques més importants.
És bon moment, llavors, per fer plans de futur també amb el jardí per la primavera que: quines plantes comprar, com donar-li un altre aire a aquest racó …
Tasques generals
Poda. Si no ho has fet al desembre, no deixis passar gener per executar la poda més important dels rosers de peu (fixa’t en l’apartat de l’agenda Arbres, arbustos i enfiladisses).
Combatre les plagues. Al gener, aprofita per donar una nova aplicació d’oli mineral antiplagues als arbres.
Plantar. Com al desembre, pots plantar encara arbres i arbustos caducifolis, sobretot si és a arrel nua, però sempre que la terra no estigui gelada o xopa.
També pots plantar plantes de flor de temporada (fixa’t en l’apartat de l’agenda Plantes de flor i passa’t pel nostre centre de jardineria).
Regar. Mantenir humit el terreny evita que es compacti i contraresta l’efecte de les gelades, ja que augmenta la inèrcia tèrmica.
Això és especialment important per a les plantes en test. Rega a les hores centrals del dia.
Mullir i encoixinar el terreny. El fred provoca l’enduriment de l’substrat: múllelo amb l’ajuda d’una aixada o azadilla i mantén encoixinat amb escorça de pi per evitar que es compacti.
Proteccions. Vigila que les fundes, mantes d’hibernació, pantalles paravents i altres proteccions contra el vent i el fred compleixen bé la seva funció.
Ventila els hivernacles, túnels i campanes els dies de sol.
Plantes d’interior
Regar poc (o gens) i humidificar l’ambient
Humitat ambiental i un lloc fresc (no fred) i molt lluminós, allunyat de la calefacció, és gairebé tot el que necessiten aquests mesos les plantes d’interior.
Un reg a el mes prou, excepte en el cas de les azalees, les fines arrels exigeixen reg regular per immersió.
És important vigilar que no s’acumuli aigua a la base dels testos: podria provocar la caiguda de les flors, com succeeix amb l’orquídia Phalaenopsis, l’asfíxia de les arrels o la putrefacció de la planta.
Algunes plantes com la Pachira , la zamioculca , les sansevierias o la yucca no s’han de regar.
Plantes de flor
Flors de ple hivern
Als resistents pensaments i ciclàmens, capaços de mantenir tota la seva bellesa malgrat el fred i les nevades, se sumen ara els eléboros, o roses de Nadal (Helleborus niger ), ideals per a climes humits, i més endavant les violetes, prímules, bergenias .
I entre les enfiladisses, els gessamins d’hivern (Jasminum nudiflorum ), el avellaner màgic (Hamamelis mollis) i la Bignonia d’hivern (Bignonia venusta).
Bignonia venusta
Si vols que floreixin més temps apórtales un abonament ric en fòsfor i potassi.
Arbres, arbustos i trepadores
Nova aplicació d’oli
Els arbres necessiten ara una nova aplicació d’oli mineral barrejat amb fungicida per mantenir a ratlla les plagues de pugons, cotxinilles, escarabats i fongs com el rovell o el clapejat. Amara bé l’escorça.
Poda dels rosers de peu baix
Si no ho has fet al desembre has de fer ara la poda més important de l’any dels rosers de peu baix, híbrids de te, floribunda i pati.
D’ella dependrà la floració principal de primavera i la forma de la planta.
Aprofita per eliminar les branques mortes, febles o mal orientades que saturen l’interior de l’roser. No compostes aquestes restes de poda.
Utilitza una tisora ben afilada, ajustada i neta. El tall ha de ser oblic i net, a uns tres mil·límetres per sobre d’una gemma orientada cap a fora. És important que no s’estelli la branca.
Escampa abonament complet o especial per a rosers i entrecavada lleugerament.
Rega copiosament i protegeix el coll amb mulching.
Treu la neu i el gel de les branques
No deixis que s’acumuli molta neu i gel sobre els arbres, arbustos, tanques i enfiladisses de jardí. L’excés de pes podria trencar les branques d’alguns exemplars.
Amb l’ajuda d’una perxa o una vara mou les branques perquè la neu caigui. Rega lleugerament el sòl per fer-la desaparèixer.
Si els teus arbres i arbustos estan coberts de gel pots intentar alliberar d’ell colpejant lleugerament l’extrem de les branques amb una vara llarga o una escombra fins que la crosta es trenqui i caigui.
Evita col·locar-te sota l’exemplar. No intentis eliminar el gel amb aigua; podria congelar sobre la capa anterior i empitjorar el problema.
Hort
Esmenar la terra
Les àrees de l’hort on es sembrarà a la primavera hauran de netejar de males herbes i entrecavarse per airejar i mullirlas.
A continuació, aplicar una esmena orgànica (humus, compost, fems bé descompost) i entremesclar amb el terra; li aportarà nutrients d’alliberament lent i millorarà la seva textura i estructura.
Sembres de gener
Aquest mes ja pots sembrar ruca directament sobre el terreny i pebrots en planter, a més de bledes, espinacs, pastanagues…
Si la zona és d’hiverns poc freds, a partir de desembre es poden plantar també patates primerenques o semitempranas.
Gespa
Al gener, esmenar amb matèria orgànica
Aquest mes és important aportar-li a la gespa adob orgànic (humus, humus, compost) per preparar-lo per al rebrot primaveral.
Com en els mesos precedents, si l’herba està una mica més alta del que és habitual estarà més protegida.
No convé trepitjar-si està molt mullada o gebrada (en aquest cas rega lleugerament per evitar que es cremi). I procura que no s’acumuli aigua de pluja en forma de tolls permanents.
Recorda que en Centre de Jardineria Sánchez disposes durant tot l’any, de tot el que necessites per a la cura del teu jardí.
T’esperem!
Jardineria Sánchez, viu al teu jardí.
